Varem cercar junts la utopía dins els límits
de la posteritat
i reciclant cançons pel capvespre solíes cantar-les amb
dignitat..
Varen jugar moltes, masses vegades, amb les nostres
humils pretensions,
teníes sempre apunt la guitarra, tan sols és tractava de
cantar en el fons.
Per això mai podré ser com tu,
respirant de la mar t’hi trovabes banyant-te tot nu ;
per això mai podré ser com tu,
que cantant ens besaves i el teu cor ens donares, segur.
Feies la nit molt més clara, amb mestral, tramuntana o llevant,
amb la veu arenosa i pulida, cridaves la vida amb el teu encant.
Somniares la pluja dels estels, qui ho diría?
avui cuida-me'ls.
i Barcelona per tu enaltida des d’Horta a La Mina o a Sants esperant…
Per això mai podré ser com tu,
respirant de la mar t’hi trovabes banyant-te tot nu ;
per això mai podré ser com tu,
que cantant ens besaves i el teu cor ens donares, segur.
Barcelona de tu no s’oblida,
donares la vida per l’orgull català
Lletra i música: Jep Cardona
