MALALLET

Malallet, malallet, malallet, malallet

Homes famèlics, però ben armats, naveguen pel mig de la mar,
arriben plegats on hi ha platges, arbres en flor i salvatges.
Molts són guerrers i mercenaris, hi ha missioners “paparazzis”,
tothom, tothom pren precaucions,
les terres trontollen, no hi ha condicions.
Més naus arriben i s’hi queden, comença una vida molt virulenta,
pèrfida història que em turmenta
l’aventura és molt dura i molt cruenta.
-Oye Aguirre, trajiste el matacucarachas?...
-pués no, pero me traje un protector solar desde las Castillas.
-Eres francamente odioso!
Els salvatges tenen ritmes i és mouen molt bé,
dansen des de l’alba i al vespre també,
el cas és que no paren lien sempre molt merder
i si veuen l’home pàl.lid ja noten que és molt sàdic,
i se senten comentaris de pirates i corsaris que tenen:

Malallet, malallet, malallet, malallet (bis)

Es dicten unes normes i ordre social,
es fa un referèndum cada quatre anys...
Els nadius incrèduls, al.lucinant!
-D’aquí a poc sereu anihilats.. si cal.

Malallet, malallet, malallet, malallet

Després d’una temporada de moguda tropical,
hi havia set, hi havia gana i una mica de sidral;
la dona era violada, cada nit, cada dia ultratjada
i per sempre l’alimentava un fillet torradet de cara...
i així començà la crisi, son pare se’n duu sífilis ((bis).

I tornaren a l’Espanya de l’era medieval
Aguirre, Hernán, Cristòfol amb un cap com un timbal,
en el cos uns tatuatges , a les mans sang innocent
i la reina molt ufana els fot un monument...

Malagent, malagent, malagent, malagent

Lletra i música: Jep cardona