Véns, m’enganyes i te'n vas, no sé
quan tornaràs
la calma se’n va amb tú.
Véns, acarono aquests moments que mai son suficients
però el vent és oportú.
Dones ales al meu desig que batega sempre trist,
Dones aire al meu ofec, malgrat tot jo sempre et crec.
Véns pel marge silenciós, vestida amb
les llavors,
alimentant la fam.
Véns amb aires prepotents, empentant els corrents
i em deixes talment nu..
Vens i veus que tinc la por, que estic dins la foscor
dels ulls que mai veuran
Vents de l’aire vents del mar, de la terra que
han colpit,
vents per mi i vents per tu, vents del món que són un crit.
Véns com alisis i ponents, removent els sentiments
que jo mai he perdut.
Véns com els vents que ens han traït volant per l’infinit
així jo he viscut.
Lletra i música : Jep Cardona
